Tengo la camisa blanca

Josef, amic y collega, en quant tambè yo so un beglioma coma tu. Ta ascrif pe ta fe una pregunta y un pareciar aspassiunat coma sol tu sas fè. Lu dya 25 de april al tramont ma trubava ara rambla a ma la massa beglia giova mia Esmeraldina, quant sem passaz propriu anfacia del cesso a pagament un euro ma so falmat assota de un bel abra velt y mirant lu sol que tramuntava andrera de capocaccia e abbrassat la mia massa beglia giova gli gli è dit, mirana fissa arrinta des massa begliu ulz groz i abrassamara a ma veemenza, amor doma un bas, eglia romantica coma mi ha cumpres l’atimu fugent y ma ubelt tota la bocca coma pe diura,entra berto, fes con sighis an casa tua. Tambien yo prontament e ubelt la bocca e sicom un raiu de sol tramunteru ma agliunava las seglias dera palpebra tancant lus ulz mus aven ascambiat un lunghissimo bas de amor que es durat paricius minutus. Era coma una poesia io (pal de mi) era coma an estasi y antaneva totas las campanas dera ciutad y antaneva un unfrò velzu lu caval des calzonz mientras un brivido de umit al batiri del col dera camisa blanca ma antaneva umit assai bagnat coma en un somiu un formicoliu ma atraversava tot lu cuerpo y antaneva fret y carò, ta dic caro Josef una sensaciò de gioia que ma fet vani lu goght, o coma sa usa ara la gioia de ghusà. Mira, amic meu è pansat que era u des mamentus mes poetiz dera vira mia ma imaginegia la mia delusiò quant, acabara la porra poetica ma so abigiat que lu brivido al batiri del col ma era astat provucat de una calgura de mora de abra an quant qualqui ambecil dera comune a prantat decinas de abras de mora que ambugian sighi las palzonas que passeggian i lu larticat, Ara diuma tu ta paresc pussibra que a ma toz lus tipos de abras (tarongia, glimo, figa, poma, etc), qualqui ancompetent ha prantat la mora que tambè lus murendus saban que lus paldal la memjan y durant lu traspolt cau adamunt dera gent que paseja. Diuma collega sagonz tu lu que a fet asciò es o no un cujò ? fiducios dera rasposta gentil ta salut, Berto.

Mira Berto, yo no tenk parabras pe diura lu que pens selcarè de essar claro y rapido. An tota aquesta astoria truben senza dubiu un cujò y aquel ses tu pecò la palsona que ha prantat lus abras ara rambla coma minimu es o un ingegner o un architet, y yo no crec que qui es ascì antirigent pughi esser un tontu, segonz tu si una persona es un ambecil pensas que pot esser asumira a un postu ascì ampultant? Seguro que no, ma tu de com palas ma parescias tambè de classe baja y de estraciò propriu terra terra, y sa veu quant analizen que tu, tot vistit de branc ta posas a fè lu romantic anfacia del cesso public y poy assota de un abra de mora, ma mira que ses propriu ambecil, lu saban totz que la mora ambugia la roba y allora ma daman pecosa tu ta ses pusat assota, yo coma atenuante ta donc que vaient lu tramont ta sighi vangura una punta de romanticismo deporra, ma allora pecosa no ta ses anfirat directu arrinta del cesso y purivas fe lus comuz tous, y ta evitavas de ambugià lus vistilz tous y de Esmeraldina que sicurament a supultà una palzona coma tu te de esser massa bona.

15 Luglio 2012