Sant Jordi a Barcelona

Ja són anys que també a casa nostra, i en tantes altres parts del món, se celebra aqueixa efemèride dedicada a la literatura…però, des d’on n’és eixida aqueixa festa? En origen era la celebració d’un sant, Jordi, que seria mort lo 23 d’abril del 303 d. c., i que com diu la llegenda, era un cavaller bizantí que havia matat un drac malvat alliberant així tot lo pòpul d’una ciutat, en Líbia o Medi Orient. Sant Jordi mata el drac a canvi de la conversió dels habitants de Silene, per això esdevé símbol del bé que triomfa sobre lo mal. I per aqueix motiu en tants països cristians és lo patró nacional, i la creu que porta lo nom seu, vermella en camp blanc, se pot trobar en la bandera d’Anglaterra, de Malta, de la antiga República de Gènova i també en la nostra bandera Sarda (que en realitat és la Creu d’Alcoraz i és un símbol aragonès, però aqueix és un altre discurs).

Aquí a Catalunya Sant Jordi és lo patró del país (i naturalment hi és qui diu que la llegenda és ambientada aquí, a Montblanc) i, sobretot durant la dictadura franquista, la festa s’és convertida en un moment de reivindicació cultural i nacional. Però la Diada del 23 d’abril no és solament això, hi és una mescla de literatura, poesia i enamorament tot particular. Perquè a partir del segle XV aquí los enamorats escomençaren a se regalar roses lo dia de Sant Jordi, fins a què en lo 1914, la Mancomunitat (la iaia de la Generalitat, per fer-la breu), ha fet oficial lo 23 d’abril com festa de los enamorats. Calqui anys desprès, en lo 1927, l’editor valencià Vicent Clavell i Andrés (Editorial Cervantes), suggeriva de celebrar un dia dedicat a los llibres, i en un primer moment se decidí fixar aqueixa data per lo 7 d’octubre. Dos anys més tard, quan a Barcelona se celebrava la Exposició Universal, los llibrers de la ciutat van decidir de eixir a vendre llibres al carrer: lo 23 d’abril esdevenia, aixi, la festa del llibre i de los enamorats (o de los enamorats dels llibres, si voleu). I qui cosa té a veure aqueixa data amb la literatura? En aquells dies de 1616, per exemple, moriven dos de los gegants de la literatura mundial: William Shakespeare (el 23) i Miguel de Cervantes (el 22), i forsis serà també per això que la UNESCO lo 1995 ha decidit proclamar aqueix lo dia internacional del llibre.

Fins aquí la història (que dos collons no?), però en practica? En practica cada Sant Jordi que he vivit ananquí he vist com tota la ciutat canviava en aquell dia. És fàcil trobar banquets, molts improvisats, que venen roses. Són estudiants que se volen pagar un viatge (la gita scolastica!), associacions de voluntariat que busquen finançament, scouts (Jordi, també és patró de los scouts)…en poques paraules és com era la venda del bogamarí a l’Alguer primer de la sua conversió en sagra: si tens ganes i necessites moneda, te poses amb un banc a vendre roses lo dia de Sant Jordi. Lo centre de la celebració són les Rambles, que en aquell dia són una fila interminable de llibrers que venen a l’aire oberta, com la plaça del dimecres a l’Alguer. Llibrers, editors, associacions culturals i escriptors hi són tots presents, i aqueixos últims dediquen llibres i xatxarren amb los lectors. També se fan presentacions, lectures, és tot un fremit d’activitat cultural. Tan cultural que jo per los primers dos anys, confesso, no m’havia assabentat de que era la festa de los enamorats, i que, en teoria, són aqueixos que se regalen llibres. A mi la cultura m’apassiona, que vols que vos digui, i la idea d’una festa que la gent se regala llibres me pareixia la descoberta més bella de los últims temps. Així regalava llibres i roses a tots: col·legues de treball, companyons i companyones amb los quals dividia la casa, amics i amigues en general, i ara comprenc per què me miraven així…arribo sempre tard a comprendre les coses: ara la rosa la regalo a qui estimo de veritat, però continuo donant llibres a tots…que la vida sense lectura és com la mar sense sal.

Marcel A. Farinelli és investigador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Universitat Pompeu Fabra, membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la mateixa universitat, on actualment està realitzant un doctorat de recerca sobre les tensions nacionals a Sardenya. És autor d’un llibre sobre lo feixisme local (El feixisme a l’Alguer, Angle, Barcelona 2010) i d’alguns articles en revistes especialitzades.