La rundalla de Lamustruosa

For adults only

… sol lus dos liocornos… Però no és ver, una liocorna hi era. Hi és. Arrinta de una vasca de bany tipo jacuzzi, di aquellas ont hi pugarivan astà còmuras duas palsonas grevas. I an lloc de duas, n’hi ha una sora, ella, la liocorna més bella del món, que té duas ancas de metru i mig llisas, finas, sensa mancu un difeta que sigui u i dos peutxus que pareixan ixits de un quadru rinascimental. Un trenta-vuit que an un cos com lu d’ella que jumpa ‘l metru i setanta-cinc pareixan peus de criatura. I qui mans que té, finas, diricaras, dits lloncs i asnel.lus. Mans de pianista, li ha sempra dit. I qui ventra. Llis, magra, pra, dur. A ma un llimbrígul que pareix traballat a ma. I qui natura, mostruosa. Ma legu, pé cosa mostruosa, com tenan de éssar las naturas de las donas pé éssar bellas, com la de una criatura de quatr’ans? Un tallutxu anmig-anmig de las cuixas?
La liocorna – Marisa, Carla, Nanda, Carmil.la, triau vusasltrus mateixus lu nom – s’astà depilant a ma u de aquellus rasòios fets aposta. Primé un’anca, legu una cuixa, legu l’altra, i ara la natura, a poc a poc, astant atenta a no s’asgarrà la medusa. Era astara la cusina a l’avisà així, a deu ans i mig, quant a ella – a la cusina – eran vanguras las mestruacions i havia ansistit pé amustra-li a ella, a Carmil.la – iò l’avisaré així, vusaltrus feu com vureu – la bellesa de trenda una natura de dona feta: ”Veus, si ara iò vulguessi, de avui mateix pugariva fé un fíl, i tenc sol deu ans. Mira, no notas arrés? Ixi a véra la tua?”
I Carmilla, a ma grans ampodas qué del llimbrígul adamunt taniva un guix gros i pasant que la brucava fins a sota a sota del col pé cumbatà aquella ascoliósi fèa que taniva, s’havia asfirat las murandutxas i la cusina s’era pusara a tiquirrià de l’assustu. Una medusa, una medusa. I tot pé trenda ella, Carmil.la, lus patits morrus hipertròfics, lloncs, carnosus i tirant al marron ascur quasi negra. L’última volta que sa’ls ha masurats aspuntavan lu de mà reta set txentímetros i lu de mà asquerra sis. A voltas, quant sa mira al miral, hi pareix de trenda dos cullons masquils, i mancu patits. Com difati ella ”és” una dona a ma li bal.li. Prufassuressa de universitat dels vint-i-cinc ans, primé ritxercatrítxe, legu assotxato i ara, a trenta-dos, quasi un rècord, ordinàrio de genètica molecolare.
Carmil.la ha acabat de sa depilà la natura i ha agafat un deixò valmel – lu deixó sigariva un ”dildo”, val a dira un tros de pitx model.lo super-dotat, vint-i-set txentímetros de aspenta – i sa posa a untà-lu de una crema tipo vaselina i legu fa lu que no hi ha manesté que vus digui que si teniu fantasia vul puréu pansà de sols, i si nò anau a porra.com/medusa_dildoing i vu’l mirau totas las voltas que vus agrari.
Antant que va anvant lu conta, Carmil.la cuntrol.la continuament lu monitor del computer pecò no vol que l’inquadratura jumpi lu llimbrígul. Ha pusat quatra telecamerinas super professional que la prenan una de rarera, un mig metru més analt del cap, una del sostra, ma asquermara de modu que talli la visual del pit i de la fatxa de Carmil.la, una al boldu de la vasca puntara reta-reta a la medusa, i un’altra que pren de tal vasca i miral de modu de trenda una imàgine dobra de ancas, peus i mans de Carmil.la.
Legu, sagons com siguin vanguts lus fimatos, Carmil.la mateixa diciri si fé un montajo únic dels quatra filmats de la mateixa situació, o si pusà al blog d’ella porra.com/medusa dos, tres, o quatra filmats. Dipén de com siguin vanguts, i de l’humor del mamentu. Lus que entran al blog d’ella i dascarregan films i fotos, l’avisan la dona del misteri, que no ha mai pusat ni fatxa i ni pit. I això a celtus agrara, i celtus altrus no. Ma va bé així, Carmil.la no té mai més poc de mil i dos-cents cuntatas cara dia.
Carmil.la hi ha també pansat de pusà fatxa i pit, i té almancu una quinzena de provinos divelsus, ma si a ma la fotògrafia sol un esperto sa pot abijà del fotomontajo, a ma’l vídeo sa vauriva legu-legu. Tangariva de trubà un’atrítxe bella i dascunaixura i traballà a ma ella; pé dira, ara l’altra tangariva de éssar arrarera d’ella a la vasca de modu de trenda las mateixa llumeras i lu mateix ambient. Ma Carmil.la, també si fa tot lu que té de fé a ma gran professionismo, no és una professionista i vol continuà a éssar la misteriosa sexy medusa. També sí, la veritat sa digui, li agrariva massa de dunà a sabé que la bella boca de medusa capaça de angurí un cugromba daspurigat de trenta txentímestros de llungària sentsa tuntxà, ansis, tuntxant de goig és ella, Carmil.la la genetista de fama internacional. Quantas voltas hi ha pansat? Tantas. I folsis ara lu farà, té sol de dicirí com i quant. Això de la mostra de Marina Lúpitx l’ha daspaltara, la sara de las tastimunias li ha ubelt lus uls i lu cor: pé cosa té de astà sempra amagara, pé cosa no pot trenda una vira sessual com a tots ella també, que no ha mai vist ni homa i ni dona de acustat, mai a la vira?
Té ja l’idea; durant la llició a l’universitat, invetxe de anà an calçons atil.lats com va sempra, va an gunella i sentsa murandas i, mentras palà de DNA i altrus dimonis, ancén la telecàmera que s’ha piatsat anmig de las cuixas i, invetxe de diapositivas aixentíficas passa un vídeo de Medusa la sexy misteriosa. I ixi a véra quants la racuneixan.
Quantas voltas no hi ha pansat de fé una cosa així? Tantas, cara dia hi pensa, i però no’l fa. Però aqueixa volta que no sigui la volta justa. Legu Carmil.la tanca lus uls i, com sempra tóna al mamentu que la bagassa de la cusina faral l’ha feta sera al motorino nou que li havian cumprat, qué ara ella era una dona. I Carmilla no vuriva, que a m’aquel ràiu de busto de guix no puriva fé ningun muviment. I fia-ta, fifona. La cusina no s’havia fet arrés mentras que ella ha paldut un ul, un’urella, un tros de l’os de l’ul i lu guix almat de ferru que hi feva de busto li és antrat a la cal, daixant-la sentsa titas i prena de txicatrítxes del col a l’astòmac.
Carmil.la s’iaxeca i pensa que lu farà, no na pot més de éssar Medusa Misteriosa, vol éssar una dona i bo’. I aixacant-sa de la vasca sa veu al miral que sa felma a l’altària del llimbrígul. No veus qui trasé que té Carmil.la; bél, alt, ruró. Duas perras perfetas que mancu Giotto així.

Antoni Arca, 12 Gennaio 2017