Alghero tra storia e futuro: a Lo Quarter il dibattito sulle tradizioni come patrimonio vivo

La Sala Conferenze de Lo Quarter ha ospitato ieri, lunedì 22 giugno, il colloquio “L’invent de la tradició: l’Alguer entre dos Sants Joans”, un incontro dedicato a riflettere sul ruolo delle tradizioni popolari nella costruzione viva della comunità algherese. L’evento, inserito nel programma di Sant Joan a l’Alguer, organizzato dalla Pro Loco Alghero Riviera del Corallo, ha visto la presenza del vicesindaco di Alghero, Francesco Marinaro, del presidente della Pro Loco di Alghero, Ennio Asuni, e di Rino Furlan, in rappresentanza del mondo delle Pro Loco d’Italia. L’iniziativa è stata promossa con la collaborazione dell’Ofici de l’Alguer del Governo della Generalitat de Catalunya in Italia, degli Studi di Catalano dell’Università di Sassari e dell’Institut Ramon Llull.

La sessione, moderata dalla professoressa Ester Martí, ha visto gli interventi di Gustau Navarro, responsabile dell’Ofici de l’Alguer della Generalitat; Chiara Murru, direttrice artistica di Sant Joan a l’Alguer; e Mauro Mulas, coordinatore della Festa di Sant Joan de la Porta Llatina. Nel suo intervento, Gustau Navarro ha presentato la tradizione non come un’eredità fissa e immobile, ma come una realtà viva che nasce, cambia, si interrompe e si trasforma. A partire dal concetto di “invenzione della tradizione”, ha sottolineato che le tradizioni non sono false per il fatto di essere costruite, ma sono forme di creazione collettiva attraverso le quali una comunità seleziona, rielabora e trasmette il proprio passato.

Chiara Murru ha illustrato il senso del programma di Sant Joan a l’Alguer come una proposta che intende restituire centralità alla festa, allo spazio pubblico e alla partecipazione cittadina. Ha evidenziato la volontà di costruire una celebrazione capace di unire memoria, creatività e vita comunitaria, affinché San Giovanni sia un’esperienza condivisa e aperta alla città di oggi. Da parte sua, Mauro Mulas ha concentrato il proprio intervento sulla dimensione storica e identitaria di Sant Joan de la Porta Llatina, una festa legata alla memoria civica di Alghero e alla commemorazione della vittoria algherese contro i francesi. Mulas ha sottolineato che questa tradizione rappresenta un racconto di città, una memoria di resistenza e un simbolo di appartenenza collettiva che deve essere conosciuto, spiegato e trasmesso.

Il colloquio ha posto al centro l’idea che Alghero non sia una città priva di tradizioni, ma una città con un patrimonio storico, simbolico e festivo ricco, che in alcuni casi si è indebolito, interrotto o non è stato sufficientemente riconosciuto. In questo senso, è stata ribadita la necessità di recuperare e rendere visibili queste pratiche, affinché possano tornare a far parte della vita pubblica della città. Nella parte finale dell’incontro si è fatto riferimento a due esperienze collettive recenti che iniziano già a entrare nell’immaginario festivo algherese: i castells humans dei Mataresos de l’Alguer e il Palio della Vela Latina, due pratiche che esprimono comunità, partecipazione e legame con l’identità della città.

Il colloquio si è concluso con l’idea che la tradizione non sia un pezzo da museo, ma una pratica sociale viva, che ha bisogno di cura, trasmissione e capacità di cambiamento. Parlare dei due San Giovanni significa anche parlare di Alghero: di una città che conserva la memoria, ma che al tempo stesso la ricrea, e di una comunità che eredita simboli, ma che è anche capace di crearne di nuovi.

———————————————————-

La Sala de Conferències de Lo Quarter va acollir ahir, dilluns 22 de juny, el col·loqui “L’invent de la tradició: l’Alguer entre dos Sants Joans”, una trobada dedicada a reflexionar sobre el paper de les tradicions populars en la construcció viva de la comunitat algueresa. L’acte, emmarcat dins el programa de Sant Joan a l’Alguer, organitzat per la Pro Loco Alghero Riviera del Corallo, va comptar amb la presència del vice-síndic de l’Alguer, Francesco Marinaro, del president de la Pro Loco de l’Alguer, Ennio Asuni, i de Rino Furlan, en representació del món de les Pro Loco d’Itàlia. La iniciativa va ser promoguda amb la col·laboració de l’Ofici de l’Alguer del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia, els Estudis de Català de la Universitat de Sàsser i l’Institut Ramon Llull.

La sessió, moderada per la professora Ester Martí, va comptar amb les intervencions de Gustau Navarro, responsable de l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat; Chiara Murru, directora artística de Sant Joan a l’Alguer; i Mauro Mulas, coordinador de la Festa de Sant Joan de la Porta Llatina. En la seva intervenció, Gustau Navarro va plantejar la tradició no com una herència fixa i immòbil, sinó com una realitat viva que neix, canvia, s’interromp i es transforma. A partir del concepte d’“invent de la tradició”, va remarcar que les tradicions no són falses pel fet de ser construïdes, sinó que són formes de creació col·lectiva a través de les quals una comunitat selecciona, reelabora i transmet el seu passat.

Chiara Murru va explicar el sentit del programa de Sant Joan a l’Alguer com una proposta que vol retornar centralitat a la festa, a l’espai públic i a la participació ciutadana. Va destacar la voluntat de construir una celebració capaç de combinar memòria, creativitat i vida comunitària, perquè Sant Joan sigui una experiència compartida i oberta a la ciutat d’avui. Per la seva banda, Mauro Mulas va centrar la seva intervenció en la dimensió històrica i identitària de Sant Joan de la Porta Llatina, una festa vinculada a la memòria cívica de l’Alguer i a la commemoració de la victòria algueresa contra els francesos. Mulas va subratllar que aquesta tradició representa un relat de ciutat, una memòria de resistència i un símbol de pertinença col·lectiva que cal conèixer, explicar i transmetre.

El col·loqui va posar al centre la idea que l’Alguer no és una ciutat sense tradicions, sinó una ciutat amb un patrimoni històric, simbòlic i festiu ric, que en alguns casos s’ha afeblit, s’ha interromput o no ha estat prou reconegut. En aquest sentit, es va remarcar la necessitat de recuperar i fer visibles aquestes pràctiques perquè tornin a formar part de la vida pública de la ciutat. En la part final de la trobada es va fer referència a dues experiències col·lectives recents que ja comencen a formar part de l’imaginari festiu alguerès: els castells humans dels Mataresos de l’Alguer i el Palio de la Vela Llatina, dues pràctiques que expressen comunitat, participació i vincle amb la identitat de la ciutat.

El col·loqui va concloure amb la idea que la tradició no és una peça de museu, sinó una pràctica social viva que necessita cura, transmissió i capacitat de canvi. Parlar dels dos Sants Joans és també parlar de l’Alguer: d’una ciutat que conserva memòria, bureaus que també la recrea, i d’una comunitat que hereta símbols, però que també en crea de nous.