lOro del mondo 42.

42.

Bagassa de gustu. Paoleto astà pansant al que li ha fet ahir la mullé. Li ha dit de sa pusà a la vasca, li ha tot ansabunat l’asquena, legu li ha dit se s’aixacà ret i li ha ansabunat lu pit i legu lu pitx, que sa li és fet arretu. Ih qui gros! Així li ha dit Rosa. Qué Rosa és la mullé, no, la jalmana, no, la mara. Rosa és Rosa, i viu a ma él. O és él que viu a ma ella?
Paoleto té desset ans i és òrfano de mara, ja de ans, i de para, de calqui samana; és òrfano també de iàia, de una sol, qué lus altrus tres iàius no’ls ha mai cunaixuts, ma mancu ‘l sap que no sa diu òrfano de iàia. Tantu no sap mancu de éssar òrfano, pecò Paoleto, també si pareix un bel minyó, ansis, un bel juvanot, és un ritardat mental i tangarà lu çalvel sempra felmu a l’idat de un minyó de set ans, i nimancu tant antirigient, qué no ha ancara amparat bé ni a lligí ni a ascrira.
Ara astà anant an britxiqueta, a ma la bella mountain bike d’él. És sempra munta i davalla de l’igrésia de la iàia, analt analt, a l’igrésia de don Pil.loni, an baix an baix. Él primé viviva analt analt, an casa a ma la iàia, ara viu an baix an baix an casa de don Pil.loni. A Rosa la veu cara dia, i Rosa és com si fossi la mullé d’él, de Paoleto, ma també de don Pil.loni, i també de Genarino, lu puritsotu que no sa cumprén arrés quant palà, qué no és ni de Sanbenant ni de Cabususu.
Paoleto té desset ans, quasi divuit, i també si és un ritardat, hi ha un muntó de gent que li vol bé. Un cusí de la mara – una bagassa drugara molta de overdose –; un nabot del para que no sa sap de ont na sigui ixit; lus fils de un jalmà de la iàia i altrus parents de la palt dels tres iàius que no ha mai cunaixut, qué eran ja molts quant él és nat. Tota aqueixa gent, un set o vuit palsonas, voran que Paoleto vagi a víura a ma ellus, pecò Paoleto és parent d’ellus i, aspetxalment, Paoleto és l’únic parent ric que tenguin. Pecò Paoleto té un capital an paraus i butigas; mancu él lu sap la munera que val.
Pel mamentu lu juja ha dunat pé bó l’ata de txa Maria que ancarragava a Rosa de tot, i vist com Rosa s’astà cumpultant i aspetxalment que padre Frantxescu “Pio” Pil.loni garanteix per ella, astà pansant seriament a l’idea de no sa upondra a la istitució de la fundació “Lu Matxoni” dedicara a la pubertat permanent; que cumprangariva tots aquellus que, pé raons naturals o pé raons traumàticas, siguin minols a ma manasté de ajut. Vulguis pecosa son minols problemàtics, vulguis pecosa són gent gran a ma problemas de minols. I aqueixa fundació, naturalment, sa preocupariva de siguí Paoleto fins a que na tengui manasté, val a dira pé tota l’esistença d’él.
Paoleto astà currint an muntara i va com un danat, no hi ha ningú que hi posi a fatu. I antant que va, sa damana pé cosa ‘i sigui vangut an ment alló de Rosa. Rosa no l’ha mai tucat a él, hi ha sempra un juvanot que l’ajura a sa vistí. Com és que sa diu? Bo’, ja hi vangarà al cap.
Tititiiitititita. Tititiiitititita. Tititiiitititita. I cos’és? Tititiiitititita. Tititiiitititita. Tititiiitititita. – Sí, babbo?
Lu telefonino, just, aquesta és la soneria de Rosa. – Paoleto, ont sés?
I él lu diu, que és an un lloc qual sa sia de Sanbenat Vél.
– Vina, que ma salveix una cumissió.
– A ont?
– An butiga.
I Paoleto tóna a pedalà. Cosa vulgarà Rosa. Dududududurum. Dududududurum. Dududududurum… Cos’és això? Lu telefonino, bocabentu. I qui pot éssar? Dududududurum. Dududududurum. Dududududurum… Don Pil.loni, mig macu. La guiterra i és Rosa, la bateria i és don Pil.loni. Com si fossin babbo i mamma, ma putativos, com a San Giusèp. Cosa vol dira putativo? Que no han sunat pé fé fils. Ma això no l’ha dit él, l’ha dit una minyona al catequismo, com sa diu? Gisel.la, folsis.
– Cosa hi ha, don Pil.lo’?
– A pots vaní, Paole’, qué ma salveix una cumissió?
– Sí, ma primé tenc de passà ont és Rosa.
– Vés ont és Rosa, al.lora, iò ja agualt.
Paoleto corri corri corri. Per fare un tàvolo. Ont l’ha antesa aquella cançó? Corri corri corri. Però te de astà atentu a no càra, o si no hi toca tóna anà a l’haspital i tonan a murí lu para i la iàia, i aqueixa volta no vol. Ci vuole un fiore. Corri corri corri i és quasi arribat. Al final del carré de la Palla Nova hi és l’igrésia del cural, i a l’ascumençu hi és la butiga del para, que ara no és més del para ma de Rosa. Veu l’insenya que ha ja amparat a lligí. “LOro del mondo, banca del microcredito”.