El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció

Los catalans, com se sap, sempre són entusiastes de l’Alguer, sempre venen a casa nostra per gaudir del mar, per escoltar lo parlar local i per presentar llibres, però calqui volta és lo contrari. A voltes són los algueresos, o la cultura algueresa, que desembarca ananquí, i en aqueix període se són tengudes algunes iniciatives en les quals la cultura algueresa ha fet de protagonista.

La primera és estada la presentació, en los locals de la llibreria Alibri de Barcelona i amb la participació del sociolingüista Miquel Strubell i Trueta, de l’últim treball del prof. Guido Sari, coneixut estudiós i poeta de la nostra ciutat. El volum (El català de l’Alguer: una llengua en extinció, La Busca 2012), després de calqui informació de caràcter històric, se proposa d’analitzar la realitat lingüística de l’alguerès, sense però voler ésser un treball massa acadèmic. L’objectiu fonamental de l’autor és respondre a dues preguntes: per què a l’Alguer no hi és una política lingüística? I Per què los que tenen lo català de l’Alguer com a llengua materna no l’empran i no lo han ensenyat a los propis fills?

Com se veu són qüestions que ben coneixem, i problemes sobre los quals lo debat és estat viu, amb alts i baixos, des de los anys setanta de lo sècul passat i, com demostra la obra de Sari, encare no han trobat una solució. La resposta que suggereix l’autor, sobretot per la primera qüestió, és que los polítics locals no han mai organitzat una estratègia lingüística coherent, i indica tres raons: la por de ofendre l’electorat sardoparlant; la planificació d’intervencions extemporànies sense un projecte global; i finalment el fet que gran part de la classe política algueresa ha vivit en un ambient familiar no catalanoparlant. Les responsabilitats, donques, pareixen ésser totes de lo administradors de la ciutat, però Sari també indica com un problema lo contrast-real o aparent-amb la comunitat sardoparlant, i lo fet que molts ja no veuen la conveniència social d’aqueixa llengua.

El llibre de Sari vol fer llum sobre la crisi de l’Alguerès i les seves esperances futures, puntant el dit sobretot en la política. Forsis és la ocasió per què los experts de llengua i les associacions ciutadanes escomençin un debat constructiu. Peró, com en aqueixos temps mos anem adonant, tant a Sardenya com a Catalunya, no podem sempre esperar en un deus ex machina que solucioni tots los problemes, és menester que la societat treballi per la llengua sense esperar l’ajut públic. Com deia l’escriptor valencià Joan Fuster per indicar los problemes d’una societat que no s’interessa pel bé comú, la política o la fas o te la fan…

Marcel A. Farinelli és investigador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Universitat Pompeu Fabra, membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la mateixa universitat, on actualment està realitzant un doctorat de recerca sobre les tensions nacionals a Sardenya. És autor d’un llibre sobre lo feixisme local (El feixisme a l’Alguer, Angle, Barcelona 2010) i d’alguns articles en revistes especialitzades.