Si la llagosta aumenta ’l preu aquell dimoni de l’Espanyol… (part 2)

La pesca ama las nassas no fugi de aqueixa raó. L’única nassa de la tradició algueresa que té una correspondença segura ama una nassa catalana per nom, ús, forma i grandaria és lo morenell, nasseta de xixanta cm. a malla cega per pescar morenas de la vora de’n terra o anguilas a l’estàn. La nasseta de escoll pogueriva corrispondre, almanco pel nom i l’ús, a la ‘nansa de roca’ catalana, la nassa de jùcula i gerret a la’nansa xuclera’: ma manca un confront “sul campo” que pugui confermar la corrispondença tècnica i la proveniença catalana. Divers és lo cas de la nassa més caracteristica de l’Alguer, lo txigarel.lo, que és la nassa per llagosta per ‘antonomasia’, feta de jonc, de vèrtigas de ollastre o de quessa pel cap i l’abatiment i fitas de canya per las passadas oritzontals. Lo txigarel.lo és a duas entradas i és construit ama un procediment absolutament únic i particular que se diu ‘girar lo txigarel.lo’, i té simijanças ama la ‘nansa llagostera’ catalana (a dos anfaixos i faixada de canya) ma que és construida a una manera diversa. Lo DCVB a la veu ‘nansa’ mentova una ‘nansa de dos anfassos’, ma no mos dona ni un disìn ni enformacions més pretxisas.

Josè Casanova, nassaiolo alguerés, m’ha dit que lo txigarel.lo l’havia portat als primers àns del mil i nou­cents Gabriel Arquimbau L’Espanyol (txistat aixì pecosa era de Mallorca) paris ama’l vivaio a dins de la barca i ama l’espanyolèta. També Rafael Caria, en l’estudi fet a damunt de aqueix personatge, aculli una testimoniança a veu que diu que eren estats dos mariners mallorquins de la xurma de L’Espanyol a emparar a fer las nassas per llagosta als algueresos. Ma altros estudis diun que són estats los pescadors de Ponza i Ventotene, a mitjanìa del vuit­cents, a emparar als algueresos i als carlofortins a fer i amprar las nassas per llagosta. Ma hi ha consideracions linguisticas i etnograficas que són en contrast ama la primera hipotesi i a favor de la segona.

Primer de tots, los dos pescadors mallorquins se foren tangut de enventar lo procediment per fer lo txigarel.lo al mamèntu, al mentres que eren en viatge en barca tra Mallorca i l’Alguer, perqué no hi ha ningun tipo de nassa de las Balears que en calqui modo hi assimitgi. En demés lo txigarel.lo se amprava, identic a com lo feven a l’Alguer, també a Bosa. Al golf de l’Asinara i a Castelsardo, ont los pescadors eren tots de raça napolitana, se ampraven ‘le nasse cicarelle’, que a part calqui petit particular són pretxisas al txigarel.lo. I a ùltim, la paraula ‘txigarel.lo’ no té bases etimologicas en català mentres foneticament i com a estructura corrispon exactament a ‘diauril.lo’, paraula pontzésa que endiquetja una nassa de llagosta identica al txigarel.lo ma a una sola entrada. Tot aqueixas cosas mos diun que és més probabil que lo txigarel.lo faci part de la cultura marinera napolitana que no de aquella catalana.

Informadors:
Josè Tilocca Casanova
Antòni Piras Triglioni

Riferiments bibliografics:
Alcover­Moll, Diccionari Català Valencià Balear (DCVB), Palma de Mallorca 2005
T. Budruni, Storia di Alghero, Alghero 2010
Rafael Caria, Lèxic dels mariners algueresos entre catalanitat i mediterraneïtat, a dins de ‘Revista de l’Alguer’, 1995
Alberto Mori, Il popolamento costiero della Sardegna nei suoi rapporti con la pesca marittima, a dins de “Annali della facoltà di lettere”, Cagliari, 1950

Si no coneixeu calqui paraula, o voleu saber la pronuncia, mirau lo Diccionari de Alguerés on­line: www.algueres.net

Nella foto sopra: cicarella, nassa de llagosta amprada al golf del Asinara