L’alguerés i los “falsos amics”

Per escomençar, parlem de la preposició ‘per’, pronunciada en alguerés ‘pé’, ‘pél’, ‘pér’ a segons de la paraula que ve després, ma sempre ama la é tancada. En italià diem ‘per me’, ‘per te’: en alguerés envetxe en aqueixos dos casos “per” té de ésser siguit de la preposició a: diem enfatti ‘per a mi’ i ‘per a tu’ , però ama’ls altros pronoms, sol ‘per’: ‘per ell/ella’, ‘per mosaltros’, ‘per vosaltros’, ‘per ellos/ellas’: “Per a mi tens raó” ; “l’he fet per a tu” ma “per vosaltros és fàcil”, “per ellos ja va bé”.

Un’altra dificultat és a amprar bé ‘com’: l’ùs just de aqueix adverbi en alguerés és assai complicat, perqué comfrome és la frase, se te de emprar ‘com’ o ‘com a’: per exemple, amprem ‘com a’ ama tots los pronoms personals: com a mi, com a tu, com a ell, com a nosaltros, ecc.: “és gran com a tu” , “parlen com a mosaltros” , “són com a ellos”… ‘Com a’ se ampra també primer del verbo a l’infinit: l’it. “è come dire che..” en alguerés per règula se diu (i se escriu) ‘és com a diure que’ ; lo ditxu “vivere è un po’ come morire” en alguerés sona ‘ a viure és un poc com a morir’..

Altra bestia mala per un muntó de joves és a amprar al modo just ‘hi és/hi ha’; tenim de saber que l’alguerés, com lo català, l’espanyol i lo francés, té duas maneras per traduir l’italià ‘”c’è, ci sono”: pels noms ama l’articul lo/la (determinats) se ampra ‘hi és/hi són’: ‘Mira que hi és l’amic tou’; ‘hi és lo pa de ahir’; no hi era la gent de l’altra volta’, ‘no hi són los companyons meus’, ma si los noms tenen l’articul ‘un/una’ (indeterminat) o no tenen articul, al.lora se ampra la forma (dita apunt ‘impersonal’ ) hi ha (també al plural): ‘no hi ha problemas’ , ‘hi ha un problema’, ‘no hi havia gent’, ‘hi ha quatre gatas’. La mateixa frase se pot diure en dos modos, a segons que amprem la costrucció ama l’articul o sensa: ‘no hi és lo menester’ o ‘no hi ha menester’.

Per acabar, parlem de un’altra futidura de l’alguerés: sabem que en italià l’imperativo negativo se diu: ‘non cantare’ , ‘non cantate’; en alguerés i en català (i també en sardu) se ampra una costrucció diversa, ama ‘no’ i ‘l conjuntivo: ‘no cantis’ i ‘no canteu’ (i NO ‘no cantau’), ‘no miris’ i ‘no mireu’ ( i NO ‘no mirau’), ‘ no calguis’ i ‘no calgueu’, ‘no ploris’ i ‘no ploreu’… Ma també la gramàtica alguerésa, com a totas, és una ronya, i hi ha eccepcions a las règulas o casos particulars, ma aqueix no és lo lloc adapto per vos matar ‘l cap…vos envic envetxe, per qui vol coneixer més bé la raó, al Diccionari de alguerés on­line: www.algueres.net