Giorgio lu relijós (Rundalla de capallà 38.)

Rundalla de capallà

L’anginyé Giorgio Giorel.lesi és palsona cunaixura i, si així sa puguessi dira, també rispetara i vulgura bé, pel que sa pot vulgué bé a una palsona cundanara a vint ans de garera an cassació i pel rubatori de una criatuira de set ans – i dius que no s’és pugura atxertà la molt de don Catalyn, qué o si no fóra astat ergàstolo. Ma, siguin com siguin anaras las cosas, Giorgio Giorel.lesi una volta dit Fildebagassa, an prasó s’és laureat de anginyé, s’és fet musulmà i, pé buònacondota i pecò difícil hi fóra vangut de na rubà un’altra criatura, al cap de dotz’ans de garera és astat pusat an semilibertat i, ara que és a tres ans de la fi de la pena, té sol l’òblic de la firma i, pé tot lu restu, és un homa llibra, com difati s’és casat a ma la filla de un mulha egicià quasi vint’ans més patita i ara astà agualdant lu primé fíl i, de fet, és soci de un gran astúdiu de anginyels i arquitetas. An cinc i passa ans ha prujetat duas mosqueas i dos albergos. No fossi que hi ha astat molts i dasgràcias, u pugariva dira que ”mancu mal que aquella nit de birra i uísqui él i aquellus altrus dos maranats de Giusé i Tore havian prujetat de na rubà lu proba de Ivànoe, o si no, quant mai sa fóra pugut treura la làurea de ingenyeria?”
Lu Giorgio de avui no té més arrés a que véra a ma’l Giorgio de a l’hora, ha cambiat país, ha cambiat ambient, ha cambiat vira, ha també cambiat nom, ara és Omar Benal.là, que sigariva tipo Fildedéu – i dieu-ma que no és una bella cosa, de Fildebagassa que era. Lu nom nou, Però, com que sem an Itàlia, burocràticament no val, a mancu que no l’ampri com a pseudònimo uficial, ma él no vol que lu nom nou Omar Benal.là sigui sol un txistu, él vol que sigui lu nom nou d’él a tots lus efetas, ma per aixó té de agualdà que li acabi del tot la pena i, a l’hora, si tot va bé, lu nom nou sigarà l’únic nom d’él a qual sa sia livel de la vira de cara dia.
Ara Giorgio-Omar té una bella vira, una bella casa, una bella mullé jova, un bél trabal de gran sudisfació, i és pre de amics i cumpanyons, tots musulmans com és él – i legu diun que s’era fet musulmà com ascusa pé trenda bonas prutecions an garera; folsis, a l’ascumençu, ma legu no. És pre de munera Giorgio. No hi pensa més a Marilina – la jova que taniva – ma la vulguessi antupà una volta, i sol pé hi dira gràtsie, si tu no m’havessis daixat, iò ara sigariva un proba jòmetra cundanat anjustament – pecò ja és ver, él ja l’havia arrubat a Ivànoe, ma ‘l bastaldu del para sa’l maraixeva, allò i altru sa maraixeva Mariolino Misipel.li del catsu que ara fa ‘l guru ecologista. I també don Dràcula sa maraixeva tot lu que li és tucat, qué ‘l vuriva futí, a él, a Giorgio dit Fildebagassa no de baras.
Giorgio s’astà praparant, i més sa prapara més sa randeix conta que al món no hi ha mai arrés que capiti bé asballu, tot té una mutivació, tot té un fi i una fi. I lu fi d’él és aquell de éssar diventat lu que és, un homa rispetat i, las cosas com són que sa diguin, un homa de potere, i la fi d’él, quant sigarà, arribarà benaïra de Déu.
Giòrgio sa renta ‘ls peus i, dascalç, s’anjunolla an direció de la Meca a pragà, pel téns que hi vol, legu sa vist de palsona sèria, a ma una vistimenta negra feta a masura, camisa branca de sera, sabatas negras lluentas, i gulbata triara de la mullé, bordó a ma venas de sanc.
La mullé vulguessi vaní ella també a la inauguració, ma él no vol, millor de no, millor que vaig de sol a l’auditórium del parau nou del Déu del llibra.
És un edifici de tres prans a ma al pra de terra una igrésia que, sagons de ont sa entri, sigarà cristiana, an totas la pussibiritats de catòlica a evangelista passant pé ortodossa, copta, aventista, batista, anglicana i ecètera, antrant de l’altra hebrea an totas las pussibiritats judàicas, i de l’altra ancara musulmana an totas las pussibiritats islàmicas. Adamunt, cara pra és de una de las relijons del llibra, al pra de terra però de palt de anvant, l’auditòrium ubelt a tots.
És un prujeta d’él, i avui sa inàugura. Hi sigarà l’auditòrium pre i és previst a la partecipació de polítics naciunals i lucals, i relijosus ampultants de las tres relijons. Naturalment hi és qui hi és, pecosa tants polítics són cuntraris i tants relijosus són cuntraris an aqueix pecat de pusà tots assieme, que sí mus vuriva tots assieme Déu sa feva véra pretxís idéntic de tots, quant invetxé s’és fet véra de una relijó soltant, i tots lus altrus sa l’han sol sumiat.
Tot sigarà pront pé las sis de la talda i Giorgio, ansis Omar Benal.là, astà ixint de casa ara i an deu minutus sigarà arribat. Legu altrus deu minutus pé acabà de assatià i sarurà las autoritats i, a las sis an punt ubrirà lus trabals dunant la paràura al president. I a l’hora sí qu veureu qui casí que ascupía.
Pum!

Antoni Arca, 1 giugno 2018