Tore Miserel.lo de nit (Rundalla de capallà 16.)

Rundalla de capallà

A Tore Martinutsi dit Miserel.lo no és mai agrarat de astà de sol. Mai, mancu de patit. Sigarà pecò és nat an una famíria proba i an tota la vira d’él sa pot dira que no hagi mai rumit de sol, o almancu sentsa calqui altru a la mateixa apusentu d’él.
A criatura rumiva a ma la jalmana gran, u als peus i una al capçal, legu a ma’l jalmà patit, totus dos al capçal, legu caraú al llitutxu d’él, ma an tres a la mateixa apusentu, i així és astat també dasprés que la jalmana s’és casara, que sempra n’hi havia un’altra o un altru a la rimpiatsà. Legu s’és casat él i calqui volta han rumit també an tres i an quatra al mateix llit i mai més mancu de tres a la mateixa apusentu.
Sigarà per això que Tore Miserel.lo té por a astà de sol an txel.la de isolamento, aspetxalment de nit, pecò él, sentsa calqui altru, no hi rasixi a rumí. No hi fa a prenda són, tanta és l’habitúdine. No és conta a dira que té por de éssar an prasó, o que sa santeix an culpa, él pròpiu no hi fa a astà de sol. És això, això i bo’. Legu, l’havia cumprés del primé mamentu que ‘ls fóran bicats. Bagassa de rapimento que havian fet. A ma la màquina del para de un cumpanyó, a la una del misdia, a ma tot pre de gent an fatxa de ‘scora, i miracra que no’ls hagi fisquiats la guàldia que eras mal parquejats, qué o si no altru que rampimento hi ‘ls ixiva. Legu cara dia anda e torra del país a la tanca. I passi él, que de la tanca sigarà l’únic duenyu quant sa dimostri que de heredes altrus no n’hi ha i que ‘l pastor no pot damanà l’usucapione, ma Giorgio Fildebagassa i Giusé Uldeboga, cosa hi fevan? I passi una volta, passi duas, ma alló era roba de sempra i de duas o tres voltas al dia.
Legu, de més de cara altra cosa, cosa ràiu hi ‘ls havia dunat al cap de damanà tota aquella munera, no sa purivan acuntatà de una cosa més cristiana, te’, cent mils éuros parhom? No, una quantitat de munera que mancu an deus viras fóra pugut aspaldacià. I qui la té tota aquella munera an casa? Ningú, i difati n’era ixit a pasquí don Dràcula a m’aquella idea d’él maca de s’acuntantà de bonus al portatore. Praniu, això fa tipo cinquanta sixanta mil éuros a palsona, acuntantau-vus, i daixau la criatura. Ma cosa astàs dient, don Llaó Rumit, ma pé qui mus has pres, pé bocabentus? Si an dos dias han tirat an sumu aqueixus bonus, an una saman na treun a piju títuls de acions i roba grossa, altruqué.
I legu lu capallà era anat i tunat, tantas altras voltas, i legu era suçaït lu que era suçaït, i eran antrats aquellus a arruinà cara cosa. I lus havian bicats, a totus tres. Opuru no, han bicat a él sol? Boh? Tore no’l sap, pecò quant l’han arrastat él era a l’astació a punt de agafà un treno, qué l’idea era de fugí una volta pé totas de aquel ràiu de país. Tantu, a m’aquellus bonus que no eran de mancu de cinquanta mil éuros ja fóra campat pé un altru àn almancu, i an un àn, u no rasixi a trubà un traballutxu?
I invetxe, pum, bicat pròpiu a ma un peu muntant al predelino del treno. Tu sés Tore Martinutsi. No. Com que no, no sés tu lu de la fotografia? No, és mun cusí. Passa, bucurot, tidiquiaroinarresto.
L’han tirat an una txel.la de una prasó que mancu sap ont sigui i ha palat a ma’l juja una volta sol.
Nom?
Conyom?
Nat a?
De ans?
Casat?
Professió?
Tore ha raspost a cara cosa. Legu ha vulgut sabè ont havian amagat la munera. Qui munerà?
Ont havian amagat lu cadàvere de don Catalyn Daixaudir. Cosa, qui cadàvere?
De quanta téns és afiliat a la… i lu juja ha dit un nom que él no havia mai antés i que mancu sa racolda i, pel que ha cumprés, tangariva de éssar lu nom de una màfia nova, o folsis vella, que sigariva arribara de poc, o folsis de assai, i comúnqüe mai antesa pecosa aqueixus sa’n entran a las grans impresas, i no celt a las casas dels probas com és él.
Tore Miserel.lo és de sol an txel.la, sentsa televisió, sentsa telèfono, sentsa mancu la guàldia que ‘l pali pé hi dira ”oi creves”. Ja és ver que hi diun penintenciàrias, ma bagassa de penitença, però, a astà sentsa arraunà tot lu dia. Él no pot aguantà de sol, no hi rasixi. I anfondu és pròpiu aqueixa la raó pé la qual ancara viu an aquella famíria de merda a ma una mullé que l’umpri de corrus i fíls bastaldus, i que ara s’ha també pultat an casa un toy-boy, bagassa de paraura fèa, i no sa puriva pultà a un coi-boi, qué així jugavan als indians?
La són l’astà matant a Tore, ma al minutu que tanqui ‘ls uls s’aixeca més daspelt de primé. I gira a la txel.la com un girat. Pecò él diventa girat, comeverodío, si no na’l treun de anallí. Bo’, él vol palà a ma’l juja, i al juja digarà de sí a tot, él que digui i él digarà que sí a tot. Pronti. Vul palà, vul rumí, vul gent al custat, avisau lu juja, iò pal, iò dic tot. Guàldia, guàldia, avisa ‘l juja.
Tore Martinutsi dit Miserel.lo sa posa a ascurí a bulxonis a la polta de la txel.la. Guàldia, guàldia, avisà al juja.

Antoni Arca, 7 ottobre 2017