Il tempo delle mele (o “mi che chiamo a mio cugino”)

Una conseguença del fet que l’alguerés no se parla més com una volta i que no se enten més al carrer és que los parlants més ensegurs, especialment los joves, quant proven a parlar (o escrivir) en alguerés, oltres als errors de pronuncia i a coneixer pocas paraulas (probertat lexical) no coneixen la sintaxi, que és l’insieme de las regulas que governen l’ùs de las paraulas en la costrucció de la frase: cada llengua té las d’ella, i l’alguerés no és de manco. La conseguença més evidenta per una orella atuada és que aqueixos parlants són portats a traduir mecanicament de l’italià (o més precisament, de l’italià que se parla en Sardenya): i això quasi sempre és un error.

Fem calqui exemple: pels noms de fruita, verdura i peix en alguerés se ampra lo singular col.lectivo: en inglés diguerivem que són “uncontable nouns”. Frases en italià com “andiamo a raccogliere le olive” o “oggi ho mangiato pesche” en alguerés se diun “anem a acollir oliva” i ” avui he menjat pressec”, ama’l nom al singular; “una cassetta piena di albicocche” és “una caixeta plena de barracoc” ( i NO “de barracocs”); “l’albero (o il tempo..) delle mele” és “l’abre (o lo temps) de la poma” (i NO “de las pomas”). La mateixa cosa succeeix ama’ls noms de los peixos: la “pesca delle aragoste”, per exemple, és “l’empleu de la llagosta”; “oggi arrostiamo le sardine” és “avui arrustim sardina” (i NO “sardinas”). Lo plural de aqueixos noms se ampra sol ama’ls nùmuros: “duas (tres, quatre, ecc) peras” o per indicar la totalitat de una producció: “atuar las olivas” (o sia “los olivars”) o una extenció de abres de aquella raça: “la tanca de las peras” (“dels abres de pera”).

Un altro esballo que he entés fent a tanta joves és a amprar ‘qui’ com a pronom relativo (com en sardu). En alguerés qui és lo pronom interrogativo/esclamativo: “Qui era aquell jove? Qui gran!”, mentres lo pronom relativo és “que”, pronunciat ké ama la e tancada (com en italià regional sardu ‘peli’): se diu ” Qui era aquell jove que has entopat?” o ” Qui gran que s’és fet!” i NO “…qui has entopat” o “…qui s’és fet”. Encara exemples: se diu “Qui bell que ses!”(ont ‘Qui’ és pronom esclamativo i ‘que’ lo relativo); “He sabut que has vist a mon germà”; “lo mes que entra (‘il mese prossimo’)”; “Qui bò!” (esclamativo); “De qui ses fill tu?” (interrogativo), ecc.

Un’altra diferença emportanta (tra las tantas) tra la sintaxi de l’italià i aquella de l’alguerés és que lo ‘complemento oggetto’ és introduit per regula de ‘a’: “he vist a ton germà”. I com és un error que fem un muntò de voltas parlant en italià dient “ho visto a tuo fratello”, aixì en alguerés és esballat a diure “he vist ton germà” sense la a !… Això per comprende que los conceptes de ‘regula’ i ‘error’ son relativos, i que lo que és just en una llengua, no és dit que’l sigui també per las altras…