El Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla a Guido Sari

Com cada any la Fundació Carulla, una institució naixida l’any 1973 amb la finalitat de promoure la llengua i la cultura catalana, ha consignat los “Premis d’Actuació Cívica”. És un reconeixement que se dona a qui s’és distinguit per la sua dedicació a la difusió de la cultura en aqueixa llengua, en tots los territoris en que és parlada. Aquest any la juria – de la qual feiven part també el Director de Vilaweb Vicent Partal o l’escriptor i ex Director de l’Institut Ramon Llull Vicenç Villatoro – ha volgut reconèixer lo treball fet per un de los nostres conciutadans: Guido Sari.

Com és habitual, la Fundació Carulla dona aqueix premi a persones que han fet la pròpia feina sense fer tant clamor. I Guido Sari és un d’aqueixos algueresos que ha treballat per la variant local del català, sense però voler se posar al centre de l’atenció. Fundador, amb lo germà Aldo, de la Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer, Sari és estat important per haver promogut cursos de català, tant de la variant local com de aquella continental, i per ésser estat entre lo promotors de la rama algueresa d’Òmnium Cultural, en la qual ha ocupat diversos encàrrecs. És estat Director de la Biblioteca Municipal Rafael Sari, on és conservat el fons de llibres que intel·lectuals catalans regalaren – gràcies a Eduard Toda – a la ciutat. I ha publicat diversos llibres i artículs sobre varis aspectes lingüístics i històrics de la nostra ciutat. La última fatiga la fi de l’any passat, quan Sari publicava un assaig sobre l’actualitat de la llengua algueresa (El català de l’Alguer. Una llengua en risc d’extinció, La Busca, Barcelona 2012). Per tot això a part lo premi, l’intel·lectual alguerès ha tengut l’honor de fer lo discurs final de tota la premiació.

La cerimònia s’és tenguda en lo Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb la presència de personalitats institucionals com lo Síndic de Barcelona, Xavier Trias, i lo President de la Fundació Carulla, Carles Duarte i Montserrat. També eren presents calqui u de los algueresos que viven a Barcelona. El lloc on se son consignats los premis és ric d’història ja que era on se reuniven los consellers de la ciutat, en aquella que era la junta municipal que en temps medievals governava Barcelona. Abolida aqueixa forma de govern ciutadà desprès la fi de la Guerra de Successió espanyola (1714), l’espai és estat restaurat i en part reinventat entre la fi del sécul XIX i los anys vint del segle XX, per prestigiosos arquitectes com Lluís Domènech i Montaner o Adolf Florensa i Ferrer, arribant a tenir l’aspecte d’avui. Aquelles obres arquitectòniques se feiven quan se gitaven les bases del catalanisme, avui dominant en el sistema polític català. Segurament és un de los espais més emblemàtics de la ciutat, un exemple magistral d’arquitectura gòtica-catalana, encara que en part reconstruïda a posteriori. És un gran privilegi tenir un alguerès premiat a dintre d’aqueix saló.

Marcel A. Farinelli és investigador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Universitat Pompeu Fabra, membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la mateixa universitat, on actualment està realitzant un doctorat de recerca sobre les tensions nacionals a Sardenya. És autor d’un llibre sobre lo feixisme local (El feixisme a l’Alguer, Angle, Barcelona 2010) i d’alguns articles en revistes especialitzades